“No heretem la Terra dels nostres avantpassats; ens la deixen en préstec els nostres fills”. Paraules dels indis americans.

Avui, som molts al primer món a tenir la sort de disposar de més de tot que els nostres avantpassats (més menjar, més coses, més confort, més temps lliure), però alhora les nostres vides han esdevingut més complicades. Mentre que ells vivien en contacte amb la natura, nosaltres n’estem molt allunyats. Mentre que ells patien per arribar a cobrir les necessitats bàsiques, nosaltres lluitem amb conceptes abstractes com “capacitat adquisitiva baixa” i “manca de confiança del consumidor”. Per a ells, la felicitat era tan senzilla com gaudir d’un bon menjar o d’un llit calent; per a nosaltres, ha esdevingut un concepte inaprehensible lligat a la nostra recerca sense fi de guanys materials.

La societat de consum contemporània es basa en el mite que el creixement econòmic continu és bo per a tothom. Arreu on mirem, ens bombardegen amb el missatge que la felicitat s’obté amb la possessió de béns materials i constantment ens inciten a adquirir-los. Aquest cicle produeix una voracitat insaciable que ens porta a explotar més els recursos naturals i a pol•luir més que mai, de manera que estem infligint un mal irreparable en el medi ambient. Com a resultat directe de la nostra activitat, l’escalfament de la Terra és ara una realitat palpable i molts experts creuen que anem cap a una crisi irreversible. El sentit comú ens diu que hem de “fer alguna cosa”, però continuem entestats a mantenir els hàbits de consum ignorant les conseqüències de la nostra activitat.